Divendres, 9 de juliol de 2010
En motiu de l'Any Maragall, i durant els mesos de juliol i agost posarem algun dels seus poemes. Recordar alguns dels seus versos sempre és goig.
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra;
en 'aquesta llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
[...]
Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plor et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entron:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? - No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
(J. Maragall, 1898)
Em vaig passar tota la "mani" d'ahir recordant-lo, aquest poema...
(Carla)
Del s.XIX ... i llegir-lo encara sobta per tant crua realitat.
(macarme)
Qui ho hauria dit que al cap de tants anys les paraules del poeta encra serien tan vigents i tan exactes. Quina pena que no hagis passat de moda!
(Setembre)